T. Y. S. V.
Resenyes
Índex:
Pots fer click per anar a la resenya o baixar
Panoràmic
Introducció:
El títol de l'exposició del Festival Panòramic d'aquest any és Incertesa i atzar. Aquesta exposició es troba a Granollers repartida en dos espais, per una banda el Museu de Granollers i l'espai d'arts, i per l'altra, la Biblioteca i algunes sales de Roca Umbert.
Museu de Granollers: El dit a l'ull
Aquesta exposició anomenada El dit a l'ull ha sigut comissariada per Joan Fontcuberta, un artista català molt important per el món de la fotografia. Ell va reunir les obres de diversos artistes, aqeusts són en Joachim Schimdt Blanca Viñas, Roberto Huercaya, Christian Allen / Nancy Bean, Philip Schuette, Sylvie Bussières, Andreas Müller-Pohle, Juana Gost, Miguel Angel Tornero, Luis Gordillo, Francele Cocco, Blanca Casas Brullet, Pierre Cordier, Nino Migliori, Pere Formiguera i Lluís Estopiñan.
Les fotografies que em van agradar més van ser fetes amb ajuda d'un gat. El fotograf va lligar una càmara al seu gat i el va deixar sol pel lloc on viu, quan va tornar va triar les fotografies. Aquestes són les que més m'han agradat perquè utilitzant molt bé la temàtica atzar i em va sorprendre perquè jo no hauria pensat en fer alguna cosa semblant.
Roca Umbert
Les següents exposicions que vam poder veure a Roca Umbert van ser comissariades per Andrés Hispano i Mercé Alsina. Com a activitat nosaltres em fet un padlet que estarà al final de la resenya on hi han totes les activitats que vam fer.
La primera exposició que vam veure s'anomena One minute for ever de l'artista Erwin Wurm. A les seves fotografies, aquest artista pot aconseguir que les persones i els objectes quotidians es converteixin en la pròpia obra d'art com podem veure a les diferents fotografies.
Aquesta exposició em va semblar molt divertida perquè teniem espais on podiem interactuar amb diferents objectes i ser nosaltres mateixos les obres d'art.
La següent exposició va ser de la fotógrafa Weronika Gesika, anomenada No place like home. En les fotografies es pot veure clarament que ella li volia donar un altre significat a la vida quotidiana i representar-la d'una altra manera.
Aquesta exposició la vaig trobar una mica confusa perquè al principi no entenia perquè s'anomena No place like home, però després de fixar-me en les cases que hi ha en les seves fotografies vaig veure que es trobaven tancades dient que casa es un llo segur i que no hi ha millor lloc.
La tercera exposició s'anomena The immortal jellyfish. Aquesta exposició parlava de la repetició de moviments i els bucles que podem fer amb petits gestos basant-se en la immortalitat d'una medusa.
Aquesta exposició va ser la que menys vaig entendre. Tot i això crec que les activitats que vam fer en l'itinerari sobre aquesta exposició van ser entretingudes i les vaig disfrutar.
Sanat Mònica
L'última exposició que vam veure era L'afrofuturisme, una exposició que parla del racisme que viuen aquestes persones i els invents que creen tant per la seva gent comper la resta del món. Hi havia moltes obres de diferents tipus, des d'una paret plena de cartells de pelicules protagonitzades per negre, fins a una taula amb còmics també amb protagonistes negres.
Aquesta exposició és la que més em va impactar perquè parla del racisme de manera lliure i per les diferents obres que hi havia com els videos o les frases escrites a les parets.
Els meus companys van anar a Santa Mònica a veure una exposició del Panoràmic a Barcelona, llastimosament jo no vaig poder anar amb ells.
Macba
Un segle breu
Aquesta exposició engloba diverses époques de tot el segle, des del 1929 dins l'actualitat on podem trobar artistes com Anni Albers, Alexander Calder, Le Corbusier, Joaquín Torres-García o Alberto, Erró, Richard Hamilton, Herminio Molero, Ronald Nameth, Claes Oldenburg o Evru/Zush, osemarie Castoro, Hans Haacke y Sol LeWitt, Àngels Ribé y Robert Llimós.
L'exposició està situada a la primera planta del museu dividida en un total de 5 sales segons l'época i el tipus d'obres. També estan dividides segons el concepte que volen transmetre els artistes.
En les primeres sales que vam veure obres abstractes i cartells de la gurra civil espanyola. Entre aquestes obres podem trobar la idea d'una ciutat de cristall, una ciutat en la que ningú hauria de treballar.
Exposició Miró
El sentit de l'escultura
Aquesta exposició reuneix obres de 72 artistes diferents, centrats en la visió del comissari sobre l'escultura i l'art.
En el recorregut vam passar per sis sales amb diferents maneres de fer les escultures i diferents temàtiques.
A la primera sala vam parlar de la tècnica cru i de l'ars infamis. Vam veure varies obres en les que s'havia utilitzat la tècnica del motllo i algunes altres en les havien trencat l'obra per exposar les restes de l'obra com a "obra". Per acabar vam veure l'obra d'espuma que es pot observar a l'esquerra, aquesta obra era la que més destacava perquè estava en constant moviment. L'espuma sortia de manera lenta i vaig tardar una estona en adonar-me que l'espuma creixia.
Després vam passar a la segona sala on vam parlar de l'art obera i vam poder veure com moltes orbres volien fer una representació mínima de l'art.
A la tercera sala a la que vam pasar vam parlar de l'objecte doble i de la metamorfosis dels elements. L'obra que més em va agradar d'aquesta sala va ser una nina feta amb elements orgànics, aquesta volia representar la forma de transformar els objectes que trobem al voltant en una altra cosa que ens és familiar.
Despré vam pasar a la quarta sala on vam parlar del present continu i com fer que els animals morts conservats de diferents maneres estava relacionat. També vam tocar el tema de com les restes es podien convertir en obres d'art.
A la quinta sala vam tocar un tema diferent, vam parlar del cos nou i de com, els artistes, resaltaven la figura humana i com idealitzaven la bellesa del cos humà.
Per acabar el recorregut, vam passar a la sisena i última sala. En aquesta vam parlar del contacte, en aquest cas d'un contacte més íntim com un petó. També vam tocar el tema de la homosexualitat. Aquesta fotografia no és només un petó, la història darrera explica com un metge li va donar un petó a la seva pacient de càncer per demostrar que aquest no es podia transmetre d'aquella manera.
